“Así murió Ceferino, por beber agua en vez de vino”!

L’estampa d’un home penjat del coll de l’americana amb una agulla d’estendre roba, se m’apareix encara, quan cometo excessos amb l’aigua. I és que, quan de petit anava al Sindicat agrícola, al meu poble, a Vila-seca, just al costat d’allà on cada dissabte omplíem la garrafa del vi a granel, hi havia una rajola de ceràmica amb aquesta sentència.

I ara quan per això de les dietes miraculoses (que no hem de fer), bec dos litres i mig d’aigua penso en Ceferino. I és que tots els excessos fan mal. Si se m’acudís de beure’m dos litres i mig de vi  cada dia també acabaria com Ceferino. I si me’ls begués d’oli, no cal ni que us expliqui.

El que passa és que l’excés associat al vi ens ha fet mal a tots plegats. Els que han quedat atrapats en una teranyina, i als consumidors normals. Tanta prevenció ha arribat a fer que, segons com, encara et mirin malament si dius que beus vi; i a l’altre costat del pèndol, segons a on, es pensen que ets un esnob. Però, vaja, jo ho tinc més que clar que sóc del ram del vi. En sóc usuari, que queda més neutre. Perquè també ho he mamat de petit, i he veremat. Poc perquè vam arrencar la vinya, però encara ho he fet. I perquè amb el pare fèiem expedicions per comprar vi a granel, i emmagatzemar-lo a casa. I veníem fins a la Terra Alta, a Gandesa, a Vilalba, a Batea, i marxàvem carregats. Eren altres èpoques, en què la porrona presidia la taula. Ara que fa temps que ha desaparegut, miro de tenir la presència a taula, com un aliment més que és el vi, (i alguna cosa més), d’una ampolla. I sense esperar a grans celebracions. Vi per a cada dia de cada dia. Sí, perquè la dieta que sí que ens diuen que hem de fer és la mediterrània. I per això ara que el pare sóc jo, (i de bessons), als meus fills, d’entre les primeres paraules que els he ensenyat hi ha: pa, oli, i vi.

Que visqui doncs el vi, i els pares i les mares que ens van parir amb aquest sentit de la terra que ens ha vist néixer. Respectant i assaborint els seus productes clau. Que tinguem una gran XXIV festa del vi a Gandesa ! Amb cos i ànima!

Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 1963) és periodista i home de ràdio. Actualment dirigeix i presenta L’Oracle, tertúlia diària d’actualitat a Catalunya Ràdio, de 15 a 16 hores. El seu últim llibre és “Bon vent” (Cossetània).